La ILP d’Educació ha entrat al Parlament, quasi automàticament la consellera Irene Rigau i l’Associació d’Escoles Cristianes han iniciat la seva particular campanya de desprestigi contra aquesta iniciativa popular. La primera defensa la LEC i el Decret d’Autonomia de Centres i afirma: “ha entrat al Parlament una ILP que diu que es deroguin la LEC i els equips directius i que, per tant, es torni enrere com si no hi hagués un model basat en l’autonomia”, els segons denuncien la pèrdua de llibertats, l’eliminació de drets i l’augment d’impostos si es produeix l’eliminació del sistema d’educació dual (pública – concertada) a Catalunya
No entrarem aquí en la valoració completa de la LEC, però si cal fer una breu matisació sobre l’autonomia de centres i les direccions professionalitzadores. La consellera tendeix a associar autonomia de centres i direccions professionalitzadores, i concep la primera com una forma d’introduir lògiques gerencials en l’organització escolar, ubicant el locus de l’autonomia en la direcció dels centres. No sabem com acabarà aquest invent gerencial, però tot apunta, i així queda palès en el discurs i la pràctica oficial actuals, que l’autonomia de gestió està eclipsant l’autonomia pedagògica, quan el sentit comú indica la necessitat de potenciar ambdues amb la mateixa intensitat.
Per la seva banda, les escoles cristianes afirmen que la ILP vol imposar un “model lliberticida, uniformador, amb un igualitarisme mal entès”, i que “Els pares i mares no podem consentir que triar escola sigui un privilegi per als que tenen més diners”.
Pèrdua de llibertats, eliminació de drets, augment d’impostos, privilegis ? Perquè no parlem de les quotes que fan pagar les concertades a les famílies quan la LEC ho prohibeix explícitament (LEC Art 50 Garanties de gratuïtat)?. I com justifiquem que la LEC permeti donar diners a escoles privades elitistas i segregadores per gènere i en canvi no hi hagi diners per a les escoles públiques?. El govern de la Generalitat va subvencionar 15 escoles de l’OPUS amb 22,5 milions d’euros l’ 1 de gener del 2014, totes elles concertades malgrat ser centres que rebutgen la coeduació, circumstància que permet la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada al 2009.
Les retallades en educació, tampoc han afectat de la mateixa manera a tothom. Respecte a l’any 2009, la reducció de la despesa en concerts per estudiant va ser de 227,4€, menys que la despesa global per estudiant en ensenyaments no universitaris (493,5€), i el pes de la despesa pública en concerts sobre el conjunt de la despesa en educació no universitària no va experimentar una evolució equiparable al decreixement del nombre d’estudiants en centres concertats experimentat en el mateix període. (Font: L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013. Fundació Bofill ). Tanmateix, la reducció de despeses de funcionament als centres públics es va iniciar l’any 2010 amb el govern tripartit, amb retallades entre el 8 i 16% en alguns casos. Si bé la Conselleria d’Ensenyament va admetre reduccions l’any 2011 del 10%, alguns instituts van arribar a denunciar reduccions que arribaven en alguns casos al 50% respecte a les pactades com a idònies amb la Direcció General de Centres Públics.
Podríem continuar amb les dades, però queda clar que la concertada és un gran negoci, normal que estiguin empipats per la ILP.
Per un Ensenyament Públic de Qualitat 